Càndida Àlbicans

Càndida àlbicans és un tipus de fong. Té unes arrels que poden penetrar la mucosa intestinal i així facilitar el pas de substàncies tòxiques de l’intestí a la sang. La pròpia càndida secreta unes setanta substàncies químiques tòxiques que passaran per aquests forats direcció la sang i, de la sang, a altres zones com articulacions i musculatura. Si s’estenen poden trobar-se també a la boca i a la vagina, per tant, si tenim candidiasi vaginal, vol dir que la càndida ha sortit de l’intestí. És freqüent que apareguin després de prendre antibiòtics. També, en l’ús d’anticonceptius orals, després de períodes d’estrès elevat o en dietes riques en sucres.
La seva simptomatologia és tan variada i àmplia, que moltes vegades pot passar desapercebuda. No sempre el signe és picor vaginal o llagues a la boca, abans hi ha hagut altres símptomes que han avisat i que no hem relacionat amb la càndida.
Per exemple:
· A l’afavorir l’adrenalina, pot provocar nerviosisme, taquicàrdia, pors…
·  Interfereix en l’acetilcolina, pel que podem tenir falta de memòria i alteracions nervioses,       oscil·lacions de l’humor…
· Produeix histamina. Això vol dir inflamació, dolor articular, muscular, adormiments i formiguejos.
· Destrueix la vitamina B6, interfereix en l’equilibri hormonal, altera enzims digestius, indigestió i mal alè, inflor de panxa.
· Deprimeix el sistema immunològic.
· Destrueix el glutation i la cisteïna, imprescindibles per a la desintoxicació de l’organisme.
· Reacciona amb la dopamina, causant de depressió, insomni, incapacitat de resposta davant de l’estrès.
· Pot bloquejar la progesterona i que aquesta no arribi al seu destí, provocant síndrome premenstrual, infertilitat, endometriosi, falta de desig sexual.
· Altera la flora intestina, restrenyiment alternat amb diarrees. També altera la permeabilitat de les membranes, deixant passar partícules no digerides a la sang i generant reaccions al·lèrgiques o intoleràncies alimentàries.
· Mal de cap i retenció de líquids, mal drenatge de les toxines.
· Falta d’energia, estar cansat, fins i tot després d’haver dormit.

Quan estem davant d’un desequilibri per càndida, el tractament ha de ser global i dirigit a tractar-ne l’origen. És per això que amb el tractament osteopàtic valorarem la mobilitat del sistema digestiu, els hàbits alimentaris de la persona, excessos i carències, i el seu estat emocional.
Caldrà que aquests tres aspectes estiguin en equilibri, per tant, és imprescindible la col·laboració del pacient en el tractament. Cada persona és un mon i en cada cas caldrà una bona exploració que determini l’ordre a seguir en el tractament.